Conte amb titelles i dibuixos!

21.04.2023

Vaig arribar a l’escola prop de les deu del matí i les mestres em van avisar que durien els infants cap a l’aula en qüestió de minuts.

Tot era a punt: el paper de 2 metres de llarg m’esperava enganxat a la paret. També l’Anna, una de les mestres, que ja duia el guió a les mans. Vaig obrir la capseta de ceres i la bossa on duia les titelles de paper que havia estat il·lustrant setmanes enrere. -Millor col·locar-les en ordre- vaig dir-me- que hauràs d’anar molt ràpid. 

Estava una mica nerviosa i emocionada. No havia fet mai cap activitat amb nens tan petits (d’1 i 2 anys). També patia una mica pel Miquel, perquè sabia que quan em veiés voldria que el pugés a coll i així va ser: només veure’m, va fer-me braços i se’m va enganxar com un coala. Amb l’ai al cor, vaig esperar a que es calmés, assegut al terra entre les cames d’una mestra. Quan tots van ser a lloc, ben asseguts, l’Anna començà a narrar…

Durant els següents 20 minuts ho vaig donar tot. Dibuixant, gesticulant i fent córrer aquells animalons de paper d’una punta a l’altra de la classe, on nens i nenes asseguts en fila al terra, se’ls miraven amb la boca oberta.

Estones dibuixava en aquell paper tan gran, estones passejava les titelles, acompanyant la veu que explicava la història d’un cuc que tenia molta por i que buscava consell en els seus amics. 

Vaig fer molt el mico, totalment transformada i immersa en la història. L’Anna va arribar a l’última frase: “i ja no tinc por”, diu el Cuc. 

Amb el cos cansat i les mans brutes de les ceres de colors, vaig tornar en mí. Els ulls em brillaven. Havia fet un espectacle amb les meves il·lustracions! el Miquel em somreia i em sentia molt feliç. 

Va ser màgia i els dies que estic ennuvolada intento reviure l’experiència del dia que vaig anar a l’escola bressol a compartir les meves il·lustracions. Jo, com el cuc, ja no tinc por. (Gràcies, “El Pot Petit”, per crear cançons així).